Epitafis

Prima Florentia i Lulia Maiana

11224719_519474004897159_4209970526388651741_nPrima Florentia, de setze anys, va ser llençada al Tíber pel seu marit. Fou així com va trobar la mort. L’assassí, Orfeu, no va davallar als inferns per tornar-li la vida. No era Eurídice, ella, sinó una jove com tantes altres, maltractada per qui l’hauria hagut d’estimar més. Els pares de la víctima, plens del dolor que només pot imaginar qui hagi viscut una cosa semblant, li dedicaren dues inscripcions. Corria el segle II dC, i això passava al port d’Òstia, no gaire lluny de Roma.

Iulia Maiana, poc anys després, fou occida a Lugdunum, l’actual Lió, a França, per la mà molt cruel del seu espòs. Deixà dos fills: un noi i una noia. La recorda un altar funerari amb text inscrit que el fill i el germà de la difunta van fer gravar: mots de pedra erigits contra l’horror i l’oblit.

Passen els segles i cada dia segueixen morint dones en mans dels seus homes. Avui, en el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, n’hem volgut recordar dues de molt antigues, sense oblidar totes les altres, de tots els temps, de tots els llocs.

 

Text Mònica Miró Vinaixa

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s