Epitafis · General

Avantatges d’estar mort

934118_538272069684019_8171074850703851069_n

“La gota” James Gillray (1799)

Quod superest homini

“Quod superest homini, requiescunt dulciter ossa
nec sum sollicitus ne subito esuriam
et podagram careo nec sum pensionibus arra
et gratis aeterno perfruor hospitio.”

El que resta d’un home

“El que resta d’un home, els ossos, ara reposen dolçament. Ni m’angoixa que de sobte tingui fam —i m’he alliberat de la gota—, ni sóc penyora de lloguers —i de franc gaudeixo d’un estatge etern.”

Ni la gana, ni la malaltia, ni com pagar l’habitatge en què vius són problemes per als finats. Heus aquí l’epitafi de l’afranquit Ancarè Notus (Ancarenus Nothus), un home de quaranta-tres anys cremat en un columbari de la Via Latina. La seva dona i la seva filla li van dedicar aquestes paraules, a ell, que era bo i indulgent, però que patia per moltes coses que, a la vida, fan patir, tot sovint, les persones. Provinent de Roma i datada entre la fi del segle I aC i l inici del segle I dC, aquesta inscripció ha estat inclosa a la segona edició de “Perennia. Poesia epigràfica llatina” (Barcelona: Godall Edicions, 2015).

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s